Al final de la comarca
després de la corba de l’autovia
soliu com una illa
si troba, el tossal de Moradilla
S’albira en l’horitzó
en un puig amb forma de volcà
on hi creix el timó,
la farigola
i para de “contà”
Testimoni de batalles,
guerres d’altres temps
i també de la rostamenta
dels joves adolescents
Amb els amics hi anavam
primer amb la bici,
desprès amb lo vespino,
i en les tardes d'agost
enlairàvem la dolçor
del purin de tocino
I mentres avui escolto
els 'Strokes' amb melangia
em ve al cap el tossal
i m'omple el cor d'alegria
Tossal!! Em repares l'ànima mia.
1 comentari:
Novament m'he de treure el barret; sí senyor! xD
Publica un comentari a l'entrada